Crec que perplexitat és la paraula que millor defineix l’estat d’ànim de l’electorat progressista, i molt especialment el del partit socialista. Perplexitat, perquè davant d’un partit popular, inoperant, ferit de corrupció, amb imputats, culpable del dèficit més esgarrifós que mai ha patit este país, amb conflictes vius amb sindicats, professorat, govern central...amb un descontrol administratiu i organitzatiu enorme, amb un deute públic que arruïna xicotets i mitjans empresaris que treballen amb l’administració, amb obres que no avancen per manca de liquiditat; amb tot això i no poques coses més, no hi ha una sola enquesta que no done al PP un avantatge de prop de 20 punts a les Corts Valencianes.
Podríem dir coses similars a nivell local. El govern municipal té obres pressupostades que no seran realitat perquè els pressupostos són ficticis; obres que acumulen retards i més retards, com el bulevard o la ronda de circumval·lació; o que atempten contra un BIC com fa el TRAM al Ribalta; increments d’impostos i taxes en plena crisi... I cap enquesta dóna al PSOE guanyador. Fins i tot, apunten retrocessos en els resultats previsibles del 2011. El PSOE no només no guanya, sinó que perd.
La perplexitat socialista és filla dels qui no tenen projecte propi, dels qui consideren que imbuïts per alguna inexplicable força divina, estan cridats a governar, encara que siga per l’esgotament del projecte popular, i sense que calga que ells facen res de bo. És fill dels qui creuen que el govern és forçosament rotatori, i que eixa rotació es produeix només entre PP i PSOE, entre PSOE i PP. I creuen que els nacionalistes tenim l’obligació de fer-los-hi costat sense res a canvi.
Veus a Alarte com anima en pena, canviant el discurs del seu partit, amb un gir constant cap a posicions de demagògia conservadora, pensant, pobre home, que algú comprarà un Hermés al top manta, quan té accés a comprar-ho en la botiga original. Qui comprarà PSOE per fer la mateixa política que fa el PP? Per què la còpia si pots tenir l’original pel mateix preu?
I a Castelló. Calles creu que li toca guanyar les eleccions, només perquè l’alcalde és diu Fabra, igual que el President de la Diputació. Creu que proposant un Estadi nou per un equip que desgraciadament sembla condemnat a tornar a segona B, oferint terrenys que no són públics a una empresa que no vol vindre a Castelló, o participant en el lamentable sainet de l’AP-7 amb Colomer intentant maldestrament enganyar la població, podrà ser Alcalde.
I no entenen, de veritat que no entenen, perquè la gent no corre a les urnes a votar-los. No assumeixen com propi el desastre econòmic del govern central, la manca d’idees, els nuls reflexes davant la crisi. La perplexitat del socialisme els té tenallats, sense capacitat de resposta, sense facultats per generar idees innovadores i atraients, sense habilitat per generar il·lusió i menys encara credibilitat. Són exactament l’oposició que somnia el PP. Tenen una greu responsabilitat en els èxits del PP.
Podríem dir coses similars a nivell local. El govern municipal té obres pressupostades que no seran realitat perquè els pressupostos són ficticis; obres que acumulen retards i més retards, com el bulevard o la ronda de circumval·lació; o que atempten contra un BIC com fa el TRAM al Ribalta; increments d’impostos i taxes en plena crisi... I cap enquesta dóna al PSOE guanyador. Fins i tot, apunten retrocessos en els resultats previsibles del 2011. El PSOE no només no guanya, sinó que perd.
La perplexitat socialista és filla dels qui no tenen projecte propi, dels qui consideren que imbuïts per alguna inexplicable força divina, estan cridats a governar, encara que siga per l’esgotament del projecte popular, i sense que calga que ells facen res de bo. És fill dels qui creuen que el govern és forçosament rotatori, i que eixa rotació es produeix només entre PP i PSOE, entre PSOE i PP. I creuen que els nacionalistes tenim l’obligació de fer-los-hi costat sense res a canvi.
Veus a Alarte com anima en pena, canviant el discurs del seu partit, amb un gir constant cap a posicions de demagògia conservadora, pensant, pobre home, que algú comprarà un Hermés al top manta, quan té accés a comprar-ho en la botiga original. Qui comprarà PSOE per fer la mateixa política que fa el PP? Per què la còpia si pots tenir l’original pel mateix preu?
I a Castelló. Calles creu que li toca guanyar les eleccions, només perquè l’alcalde és diu Fabra, igual que el President de la Diputació. Creu que proposant un Estadi nou per un equip que desgraciadament sembla condemnat a tornar a segona B, oferint terrenys que no són públics a una empresa que no vol vindre a Castelló, o participant en el lamentable sainet de l’AP-7 amb Colomer intentant maldestrament enganyar la població, podrà ser Alcalde.
I no entenen, de veritat que no entenen, perquè la gent no corre a les urnes a votar-los. No assumeixen com propi el desastre econòmic del govern central, la manca d’idees, els nuls reflexes davant la crisi. La perplexitat del socialisme els té tenallats, sense capacitat de resposta, sense facultats per generar idees innovadores i atraients, sense habilitat per generar il·lusió i menys encara credibilitat. Són exactament l’oposició que somnia el PP. Tenen una greu responsabilitat en els èxits del PP.
1 comentari:
i per a rematar-ho notícies que apareixen en altres indrets com el cas d'Ourense on el portanveu socialista a la Diputació d'allà s'ha passat al PP de Balta, és com si ací Colomer es passara al PP de Fabra i és que tenen gent intercanviable però només en un sentit ( Blasco, Gotzone Mora.....). Esperem que de tot açò l'electorat progresista tinga clar que els seus interessos millor estaran defesos pel BLOC.
Publica un comentari a l'entrada