"FUTBOL I POLÍTICA" - Mediterráneo - 25.03.10

És cert que el C.D. Castelló és una empresa privada, però les instal•lacions son públiques. Com són públics els diners que paguen el manteniment de l’estadi, i fins i tot la llum i l’aigua, tot siga dit, de forma irregular. I per damunt d’això, o en paral•lel, hi ha el patrimoni emocional del club, que és cert que no cotitza en borsa, i que pertany molt més a la ciutat que no al consell d’administració.
L’any passat teníem un equip quallat, i la direcció esportiva l’ha desmantellat, justament en el cinqué any del projecte, l’any que se’ns va dir que el club lluitaria per pujar a primera. Van deixar escapar a Mario Rosas, Arana i Mora, tots ells representats per Osuna, (màxim accionista del club). López Garai se n’anà mal venut al Celta, i Dealbert debades al València (per no haver-lo renovat quan tocava). Mentre que les incorporacions han arribat totes via cessió, o amb la carta de llibertat sota el braç.
Quan vàrem pujar a Segona A, Diputació i Ajuntament van, com a poc, avalar a Toni Bonet, un conegut empresari ceràmic. I gose dir això, perquè és obvi que un club sense patrimoni necessita del soci institucional, i este, al final, decideix. A un Bonet cansat el va substituir la trinca formada per Osuna, Laparra i Blasco. Les institucions els van preferir per davant d’algun important empresari local amb bona reputació econòmica.
No comptaven que el negoci d’Osuna és usar el club per donar a conèixer els seus jugadors, i que no dubtaria en desmuntar la columna vertebral del vestidor. Per això ara Diputació i Ajuntament demanen poc veladament l’eixida del representant i vinculen eixa eixida a les ajudes econòmiques. Això vol dir que retiraran les ajudes a tots els clubs esportius si les coses no van bé, o si no els hi agrada el President? O és que algú de la trinca, enfrontat a Osuna, ha demanat ajuda a les institucions? Que ens ho expliquen. El problema no són les subvencions, el problema és que el projecte de l’actual directiva està més caducat que Naranjito. I ara, com van fer fa cinc anys, les institucions haurien de buscar una eixida per als actuals propietaris, que hauria de passar per empresaris de Castelló. I l’afició, omplir Castàlia.