“Com n’és de lloable en un príncep mantenir la paraula donada i comportar-se amb integritat i no amb astúcia, tot el món ho sap. Amb tot, l’experiència demostra en els nostre temps que aquells que han fet grans coses han estat els prínceps que han tingut pocs miraments cap a les seues promeses i han sabut burlar-se amb astúcia del ingeni dels homes. Al final han superat a aquells que s’han fonamentat en la lleialtat.”Desconec si els nostres Alcalde han llegit El Princep, del florentí Niccolò Machiavelli. El que si que tinc, és el convenc
iment, que s’ha aprés de memòria este primer paràgraf, que ho és també del capítol XVIII de l’obra.
Sap, segur que ho sap, que mantenir la paraula donada, és lloable, important, preat. Al cap i a la fi, la paraula del polític hauria de ser un contracte executable, amb la societat que el tria.
Però també sap, i ho sap empíricament que triomfen els que més falten a la seua paraula. I ell s’hi esforça, abusant de l’aparent manca de memòria que té la societat civil. Perquè...quantes vegades ens ha enganyat este bon home? Jo els hi ho diré, tantes com ens hem deixat ensarronar, que bona part de la culpa és nostra.
Exemples a manta de les falsedats. Quantes vegades han anunciat les obres de la plaça Major? Jo fa més de dos anys ja vaig tenir el projecte en les meues mans, però al final es va retardar perquè a la Cocatedral hi havia de fer aquella exposició d’art sacre. “Quan s’acabe” van dir, “per no molestar els visitants”. Després ens van dir que venia la Magdalena, han passat des d’aleshores no un, sinó dos Vitols, la plaça segueix estant destroçada, amb tolls, amb una ferum insuportable a peix, del degoteig dels camions frigorífics que abasteixen de mar al mercat.
Fa un parell de mesos van anunciar que es gastarien 800.000€ en la remodelació de Santa Clara, fent us de la ceràmica de les nostres comarques, i que de passada, aprofitarien per fer les obres de la plaça Major. “Així només molestarem una vegada” van dir. A les quatre setmanes mal comptades el Conseller del ram (el que per cert està agafant-li gustet a això de desmentir a l’Alcalde), va dir que a la caixa de la Generalitat, només hi ha teranyines, i la senyora aranya les va hipotecar. No hi ha un clau. No es farà per ara. Quants anys porta de retard la remodelació de la Plaça Major. I la ronda de circumval•lació? Una ronda, per cert, que a diferència del que han fet a València o altres ciutats del país, la Generalitat no fa, si no és l’Ajuntament qui expropia els terrenys. La mateixa Generalitat que obliga al mateix Ajuntament a avanç
ar diners del TRAM, a pagar una part de les obres que la pròpia Conselleria s’autoimposa com condició per amputar el Ribalta.
I l’Alcalde, ha de canviar el discurs sense rubor, una i mil vegades. També amb la N-340, o amb l’alliberament de l’AP-7. Un alcalde sense paraula, un alcalde amb tan poca credibilitat que ha d’anar a ca’n notari per que done fe de les seues promeses.
Esta ciutat mereix un lideratge net. Algú sense rèmores, sense peatges, capaç de plantar cara a les Conselleries amb la mateixa virulència que ell ho fa amb els Ministeris. I el que és molt més important encara, capaç d’arribar a acords amb uns i altres, acords reals, possibles, que beneficien la ciutat. I l’actual Alcalde no és la persona adequada, em permet recomanar-li la lectura serena del capítol XXIV d’El Princep, que és on Maquiavel ens explica, com els prínceps van perdre els seus territoris. Li resultarà revelador, i espere que a tots ens resulte profètic.
iment, que s’ha aprés de memòria este primer paràgraf, que ho és també del capítol XVIII de l’obra.Sap, segur que ho sap, que mantenir la paraula donada, és lloable, important, preat. Al cap i a la fi, la paraula del polític hauria de ser un contracte executable, amb la societat que el tria.
Però també sap, i ho sap empíricament que triomfen els que més falten a la seua paraula. I ell s’hi esforça, abusant de l’aparent manca de memòria que té la societat civil. Perquè...quantes vegades ens ha enganyat este bon home? Jo els hi ho diré, tantes com ens hem deixat ensarronar, que bona part de la culpa és nostra.
Exemples a manta de les falsedats. Quantes vegades han anunciat les obres de la plaça Major? Jo fa més de dos anys ja vaig tenir el projecte en les meues mans, però al final es va retardar perquè a la Cocatedral hi havia de fer aquella exposició d’art sacre. “Quan s’acabe” van dir, “per no molestar els visitants”. Després ens van dir que venia la Magdalena, han passat des d’aleshores no un, sinó dos Vitols, la plaça segueix estant destroçada, amb tolls, amb una ferum insuportable a peix, del degoteig dels camions frigorífics que abasteixen de mar al mercat.
Fa un parell de mesos van anunciar que es gastarien 800.000€ en la remodelació de Santa Clara, fent us de la ceràmica de les nostres comarques, i que de passada, aprofitarien per fer les obres de la plaça Major. “Així només molestarem una vegada” van dir. A les quatre setmanes mal comptades el Conseller del ram (el que per cert està agafant-li gustet a això de desmentir a l’Alcalde), va dir que a la caixa de la Generalitat, només hi ha teranyines, i la senyora aranya les va hipotecar. No hi ha un clau. No es farà per ara. Quants anys porta de retard la remodelació de la Plaça Major. I la ronda de circumval•lació? Una ronda, per cert, que a diferència del que han fet a València o altres ciutats del país, la Generalitat no fa, si no és l’Ajuntament qui expropia els terrenys. La mateixa Generalitat que obliga al mateix Ajuntament a avanç
ar diners del TRAM, a pagar una part de les obres que la pròpia Conselleria s’autoimposa com condició per amputar el Ribalta.I l’Alcalde, ha de canviar el discurs sense rubor, una i mil vegades. També amb la N-340, o amb l’alliberament de l’AP-7. Un alcalde sense paraula, un alcalde amb tan poca credibilitat que ha d’anar a ca’n notari per que done fe de les seues promeses.
Esta ciutat mereix un lideratge net. Algú sense rèmores, sense peatges, capaç de plantar cara a les Conselleries amb la mateixa virulència que ell ho fa amb els Ministeris. I el que és molt més important encara, capaç d’arribar a acords amb uns i altres, acords reals, possibles, que beneficien la ciutat. I l’actual Alcalde no és la persona adequada, em permet recomanar-li la lectura serena del capítol XXIV d’El Princep, que és on Maquiavel ens explica, com els prínceps van perdre els seus territoris. Li resultarà revelador, i espere que a tots ens resulte profètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada