Arribes dilluns a l’Ajuntament, baixes a les 10 a la sala de comissions, i fas una ullada a les cares i actituds dels altres membres de la comissió. El llenguatge corporal és tan eloqüent! El PP està com en un vetllatori, i això que diuen que han guanyat. El PSOE parla poc, i l’única referència a la jornada electoral té a vore amb el cansament de les hores de mesa electoral i escrutini (i això que dels seus en van haver de comptar menys que mai), la companya d’EU està exultant, i nosaltres tenim instal·lat al rostre el somriure i la clucada d’ull còmplice del nostre logo. Ens ha anat bé. Molt bé de fet.
Compromís i els seus socis teníem com objectiu aconseguir un eurodiputat, i hem superat la prova amb escreix. Mil gràcies a tota esta gent que ens ha prestat el seu vot, i ens ha encomanat que gestionem els seus interessos i les seus il·lusions. Que la política també són emocions.
Els resultats han tingut bàsicament dues sorpreses. La davallada molt més enllà del que pronosticaven les enquestes trucades, de PP i PSOE, i per tant del sistema; i la irrupció de nous grups, entre els que mereix un lloc destacat, el sorprenent (per la dimensió) èxit de Podemos. Més d’un milió de persones hi han confiat, i això no és una broma. No és només un grapat que es deixa dur per un telepredicadors amb fortuna; no és només un munt de gent emprenyada amb el PP i PSOE que els vota per donar un avís; no és només milers d’antics abstencionistes que han vist en la candidatura el mateix que els italians en Bepe Grillo; no és només els antisistema que volen canviar-lo des de dins… És un enorme toc d’atenció a tothom. En que es pot traduir una cosa així en altres eleccions, ni ho sé jo, ni ho saben la majoria dels analistes que pontifiquen, i em tem que no ho saben ni ells. Siguen qui siguen. Que eixa és l’altra.
És un avís per als partits més sistèmics, i també per a partits com el nostre. Compromís faria bé si analitza fredament el que pot significar. Jo mateix em vaig precipitar la nit electoral restant-li importància. Error. Quan Compromís es presenta davant tothom dient que fem la política de forma diferent, trencant esquemes de la partitocràcia, obrint-nos a la participació pública en la redacció del programa, celebrant primàries obertes... Estem llançant un missatge que hauria d’arribar a una bona part d’eixe electorat. Però quan al final resulta que els aparells dels partits de la coalició, es reserven el dret de corregir el resultat de les primàries, potser el missatge que enviem resulta desestabilitzador per a qui aposta per una nova política.
Haurem de reflexionar sobre això, i sobre moltes altres coses. Nosaltres, però sobretot, altres, que no han acabat de copsar la magnitud del canvi que s’ha produït en l’arquitectura de la representació popular. EU es consolida amb fermesa com pla B de molts socialistes definitivament decebuts. UPyD, creix, però ja molt poc a poc, llastada, possiblement per haver perdut frescor i haver fracassat ja a prou conteses electorals, i per la irrupció de C’s fora de Catalunya; un competidor amb qui no comptava. El PSOE sembla que reacciona. Saben que els lideratges antics ja no valen, el que falta saber és si tenen algú per liderar el que queda, que no és poc; però sobretot, que no és suficient. Que el principal partit de l’oposició perda quasi tant com el del govern, és per a fer-s’ho mirar.
I el PP, clar. Tan descol·locats han quedat que s’han llançat a una orgia de xifres per demostrar allò que no és demostrable. Que si han tret alguns punts percentuals per sobre de la mitja espanyola (tot ocultant que la seua caiguda ha sigut més pronunciada que la mitja, perquè venien d’uns resultats millors); que si guanyaven al segon d’un diputat, i ara de dos (ignorant que n’han perdut 8 respecte a fa 5 anys). O en clau de més proximitat, Moliner dient que les comarques de Castelló han donat millor resultat que la resta, i cometent una imprudència impròpia d’ell. Quan algú li va preguntar per la translació dels resultats a unes municipals, tot senyalant que significava la pèrdua de la majoria absoluta a la ciutat, Moliner va respondre que amb els resultats del 2009 també hagués passat. Confiant que ningú no ho comprovaria. Però va i sí. S’enganya i ens enganya Moliner. Amb els resultats del 2009 l’ajuntament hagués quedat PP 15, PSOE 12. I en canvi, el PSOE es quedà en 9, nosaltres a 34 vots del tercer i EU aconseguí una regidora. Això demostra com la translació és improbable, i com el PP no ha entés res.
Històricament, nosaltres sempre hem tingut els millors resultats a les municipals i autonòmiques, pitjors a les generals i pèssims a les europees. En tot el cicle electoral encetat el 2011, no hem fet més que créixer. A les generals vam aconseguir un resultat històric que escurçava en molt les diferències amb els que ens precedien. I diumenge passat, en les europees, vam superar els resultats de les generals. Un èxit sense pal·liatius.
Al País Valencià, comparant amb les passades generals, el PP ha perdut 881.000, el PSOE 319.000, EU n’ha guanyat 11.000, UPyD 2.000 i Compromís 13.000. Som qui més ha crescut, entre els prèviament existents. I té importància. Perquè aconseguir que et voten quan no et coneixen té valor, però que continues creixent quan ja et coneixen, és un mèrit indiscutible.
5 comentaris:
Crec que estar continuament canviant de nom pot marejar a més d'un elector, sense anar molt lluny en els últims anys hem tingut massa noms, des de UPV a Bloc passant a Compromís, Compromís-Equo i per rematar Primavera Europea, consolidar una marca sense marejar l'electorat ha de ser prioritari.
Aquests resultats vaticinen un terrabastall de dimensions bíbliques per al 2015. Allà on el PP puga mantenir l'alcaldia serà poc menys que un miracle. Ara bé, la qüestió és qui va a liderar el canvi: Un PSOE envellit i enfonsat? Una EU de l'època dels dinosaures? PODEMOS...? Compromís ha d'actuar de manera molt intel.ligent en els propers mesos, que van a ser decisius per al futur del País Valencià. Després de 20 anys de domini aclaparador del PP, seria ben depriment haver de continuar sent una regió genuflexa tot tornant al lermisme dels anys 80. Serà capaç Compromís de liderar el canvi?
està clar que el millor és tindre una marca consolidada, i crec que per primera vegada (i saps que jo no era fan) Compromís és una marca que suma, per sobre fins i tot del treball dels col·lectius, o de les persones. Sense la gent que ho fem la marca no és res, però amb bon treball, és un plus.
En el cas de les europees, no hi ha més remei que buscar una marca que permeta incorporar altres, i que al País Valencià apareguera el nom de Compromís, és un gran pas, ja que demostra que som soci majoritari. De fet Equo ha tornat a punxar descaradament.
Jaume, sí. Tindrem que treballar més i sobretot millor. Per la part que ens toca, dijous ja he convocat una reunió de tots els grups municipals a la diputació
Enric, soc Quique JP a facebook, sas qui soc crec jeje.
Tinc curiositat de saber què penses de la formació PODEMOS, obviament estàs al teu dret de no respondre en el teu blog però dixes en l'aire que hem de reflexionar sobre el milió de vots.
He sigut votant PP però ja a les elecciones generals de 2011 vaig votar UPD, ara he votat Ciutadans.
Respecte a PODEMOS, com a defensor del joc democràtic, tinc por l'ascens meteòric que poden tindre. No tinc clar que creguen en l'aparell democràtic i això és, al marge que no representen el meu sentir, el que més em preocupa; cosa que no em preocupa per exemple amb partits com el vostre o com EU.
Una salutació i enhorabona pels resultats Enric!
Si, és clar el que dius, però el nom de Primavera Europea a molta gent li podia sonar a no res, entre tants noms.
Publica un comentari a l'entrada