Pere Navarro, el secretari general dels socialistes catalans, va anar un dia a una comunió i en va eixir confirmat. És a dir, que li van etzibar una bona nespla sense necessitat de dir-li “para que te acuerdes del Papa de Roma, toma!”. En canvi sí que li van dir “fill de puta”. Navarro va tardar a reaccionar. Aparentment, el temps que als seus assessors els va costar inventar una estratègia per treure’n redit polític. Va ser aleshores quan Navarro va vincular l’agressió (d’altra banda, del tot injustificable) al procés sobiranista i a una hipotètica escalada de tensió. Així, jugant amb un perillosíssim victimisme, pensava alimentar el seu discurs de la tensió social a Catalunya. Una irresponsabilitat enorme, que ha quedat en evidència amb la investigació policial.
Localitzada l’agressora, i segons el relat de la investigació, la senyora es va acostar a Navarro en la seua condició d’ex-alcalde per recriminar-li un fet del 2004. I el senyor Navarro el primer que li va dir va ser: “Ja t’has pres la pastilla?” Òbviament això no mereixia una bufetada, però molt educat no sembla. En tot cas la senyora ho desvincula absolutament del procés sobiranista i deixa en evidència Navarro.
El condemnable assassinat de la Presidenta de la Diputació de Lleó ha fet escriure i parlar a molta gent. Al final, i també segons el relat de la investigació policial, una mare i una filla, reconegudes militants del PP, el mateix partit que la presidenta, la van matar a trets. La mare ha acabat confessant que li va disparar perquè la Presidenta maltractava laboralment la filla.
Es veu que la història és que la diputació havia col·locat a dit a la xiqueta en una plaça de tècnica de Telecomunicacions, i que quan la Presidenta volia treure la plaça a concurs. I la mare va exigir que es quedés la xiqueta “porque ella era del partido”. I una cosa dugué a l’altra. Que la Presidenta fos coneguda pel seu mal caràcter no resulta rellevant. Però que la història té un rerefons polític és una evidència. Política de la pitjor. De la caciquil. De la de favors a la gent del partit, pessebres… D’això en sabem molt ací també. Afortunadament per tothom, ací els acomiadats per Moliner dels col·locats pel fabrisme semblen més pacífics. El més cínic s’apunta a VOX. I això no mata.
Però això sí, des del community manager de l’ajuntament de València (militant popular, posa't a dit, amb sou de 4000€ al mes), passant pels periodistes més cavernaris i indecents, en les primeres hores s’acusà als que fan escratxes, als “radicals”, a Wyoming, o fins i tot a El Jueves. I clar… als que diuen barbaritats a Twitter. Fastigós. Usar l’assassinat d’una persona pública per intentar treure rèdit polític! A falta d’ETA cal buscar un altre enemic (la portada d’un veterà diari madrileny amb una @ convertida en la serp d’ETA era tan paradigmàtica com deontològicament inacceptable).
Però l’enemic és el resultat de la mala praxi política. La d’usar les institucions per donar llocs de treball interins a gent, com és el cas, que després no pot superar l’examen. I clar…”nosotros somos del partido”, en boca d’algunes persones sona com una exigència, en boca d’altres, com una amenaça. I si a sobre estan mig desequilibrades, acaba en mort.
El Ministeri d’Interior, però, diu que vol perseguir a qui en les xarxes socials diu bestieses. Però ser un estúpid no és delicte. El que sí que és delicte i el Ministeri no persegueix, ni controla, és la prevaricació, l’ús en benefici propi de les institucions, i tot el que hi ha com rerefons d’este, repetiré, lamentable i execrable assassinat.
I després això de les pintades. Han fet pintades a la seu del PP de Borriana, i a altres llocs. També se n’han fet a les d’EU o del PSOE; i els puc ben assegurar que es compten per desenes les que es fan als locals del BLOC o Compromís. A Castelló, ens trobem creus gamades i amenaces, tirant per baix, un colp al més. Però el PP apareix en les portades amb el seu victimisme, a vore si rasca vots. Jo he criticat públicament i he lamentat en privat tots i cada un d’eixos atacs. Quan són a la seu del meu partit, el PP calla.
Fa quasi deu anys, a la seu central del BLOC a València, hi van posar una bomba. La van desactivar els TEDAX. Era un artefacte casolà, que segons la policia hagués pogut fer mal. Plovia sobre banyat. Les pintades havien estat constants, i sempre venien de l’ultradreta, i del nacionalisme espanyol. Però la policia encarregada d’investigar, va dir que la primera línia d’investigació ens afectava directament, perquè: “hace unos meses ustedes tubieron un congreso muy movido, y un sector, los de Castelló, no quedaron muy contentos”. Per enviar-los a cagar!
És com quan un policia es va presentar al meu despatx a l’ajuntament, perquè algú havia deixat un anònim xenòfob a una família de no sé quina escala, usant un full d’uns blocs d’eixos per a prendre notes, que duien el nostre logo, i que havíem repartit per centenars en les passades eleccions. Ens investigàvem a vore si érem tan imbècils que a sobre de xenòfobs deixàvem anònims amb el logo.
No sé si se n’adonen del que vull dir. La violència és sempre condemnable, però alguns no és que només la condemnen quan els hi toca a ells, sinó que l’usen immoralment per treure’n benefici electoral. Uns sempre van de víctimes, a altres ens toca ser sempre sospitosos.
1 comentari:
Xapo!!
Publica un comentari a l'entrada