Si les coses són com han de ser, hui és la jornada de reflexió. Els confessaré que no acabe de trobar-li sentit a esta treva electoral a 24 hores de les votacions. Cada país ho fa d'una manera. Uns prohibeixen fer propaganda 24 hores abans, altres prohibeixen l'alcohol. Això em sembla més raonable. Altres països, però, permeten donar propaganda electoral a peu d'urna, per si no t'ho has pensat prou bé.
Insistisc en que no li acabe de vore la utilitat a callar 24 hores, després de les bestieses que hem sentit dir durant 14 dies. És més, jo crec que a la vista dels resultats històrics, a este país la jornada de reflexió hauria de ser el dilluns després de les votacions. Perquè és com a per a fer-s'ho mirar. Així que ara sec a escriure l'article, amb una certa por, perquè encara que no vulga fer electoralisme per respecte, el cert és que tot és política.
Tot. També és un acte polític no participar de la política. I ja no em referisc només a no anar a votar, sinó a la gent que diu no interessar-se per la política, que diu que no l'interessa els que diem, o qui som, els qui fem política. Que ve a ser com si un senyor pugés a un autobús, i digués que no l'importa saber on va, ni quantes parades farà, ni si el conductor té carnet, o li pega a la barreja de bon matí. Tot plegat una miqueta irresponsable, perquè al final, amb el seu interés o sense, el seu destí, el seu temps i la seua vida, depén de tot això que diu que no l'interessa.
I conste que en part entenc a esta gent, però si mires el termos de casa, és més que probable que tinga una xapeta metàl·lica amb uns quants números i les sigles CE, semblant a la que hi ha a l'ascensor de casa on consta la data de la darrera revisió tècnica...Tot això, totes eixes CE amb estrelletes, vol dir que depén de directives europees. No sé si som del tot conscients de com afecta a les nostres vides pertànyer al club de la Unió.
Hi ha una xifra que defineix l'Europa comunitària, i la xifra és el 70%. Es calcula que un 70% de la legislació estatal, autonòmica i municipal, ve derivada de directives europees. Les ordenances municipals que poden semblar més puerils, tenen sovint un grapat d'articles que venen de l'eurocàmera. Un 70% és també el que sumen aproximadament els eurodiputats del PP i el PSOE dins del conjunt dels que es trien a Espanya. Sincerament confie en que eixa xifra baixarà ara substancialment. I per últim, el 70% torna a aparéixer, quan calcules les vegades que els dos partits grans voten junts a Estrasburg.
Confie, que el 70% no siga el guarisme que representa l'abstenció en estes eleccions, perquè això seria una molt mala noticia. Pensen que l'Europa comunitària, no és res. O dit altrament, és allò que decidim que haja de ser. No està predeterminat, no està escrit amb foc sobre pedra... Quasi tot està per fer.
El desencís també l'entenc. Fa 20 anys el País Valencià era objectiu 1 de la UE, i arribaven diners per inversions (un altra cosa és que els nostres governants els gestionaren com qui gestiona una timba il·legal a un tuguri ple de fum); i ara des d'Europa només arriben exigències i retalls.
No s'enganyen, la culpa no és de Merkel, o no només és de Merkel. Les polítiques de la UE les han estat decidint fins ara els dos grans grups de l'Eurocàmera, socialdemòcrates i populars europeus. I ja saben qui són les franquícies a casa nostra. Precisament el beefeater amb pinta de barrufet emprenyat, i la senyora que es volia despullar per guanyar vots, demostrant així la seua superioritat intel·lectual.
Reflexionen, decidisquen. El que trien (o deixen de triar) dirigirà el 70% de les seues vides. Que no s'hagen de penedir. Tinc el convenciment, que l'únic vot útil, és aquell que no et fa passar vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada