Fent un resum matusser, però fidel a la realitat històrica, podríem escriure que el Regne de València va ser fundat pel Rei En Jaume, el segle XIII de la nostra era. Mentre que la divisió en les tres províncies que hui la composen, és una invenció administrativa del segle XIX. És a dir sis-cents anys posterior.
Per tant és evident que la divisió provincial esquartera una realitat administrativa, política i de pertinència, molt anterior. Anterior i que ha sobreviscut al pas del temps. Com diu Iglesias Carreño, aquella identitat regional sobrevisqué a la divisió provincial, prenent carta de natura jurídica en la Constitució del 1931, i plena vigència amb l’Estat de les autonomies de la CE de 1978.
Com en esta Espanya actual, el sistema tributari depén de l’Estat i de l’autonomia, és un fet que els valencians i valencianes paguem els mateixos impostos siguem d’una província o d’un altra. En canvi, no rebem els mateixos serveis. I això és un gran despropòsit.
Les Diputacions decideixen (i amb la reforma de la llei d’administracions locals que pretén el PP augmentarà la discrecionalitat en detriment de municipis i autonomies) en que gastar desenes i desenes de milions d’€. I mentre la Diputació de Castelló aposta per exemple per dotar de Wi-Fi als municipis, o per aprofitar la massa forestal; la de València implementa polítiques socials per complementar les minvades per la Conselleria. Dit d’un altra forma, una valenciana d’Elx, de Burjassot o d’Onda, paguen el mateix, i reben serveis diferents. Això no té cap sentit. Absolutament cap sentit. I encara menys si la diferència es deu a les polítiques de les Diputacions, que són les institucions amb un nivell de democràcia representativa més baix. Les úniques, convé no oblidar-ho, d’elecció indirecta. Als diputats provincials ens trien els partits, no la ciutadania. Hem de ser regidores o regidors, sí, però ens trien les estructures de partit. Partitocràcia en estat pur.
Als nacionalistes no ens agrada la divisió provincial, i conseqüentment pensem que les Diputacions són un organisme a suprimir. I l’ordre en el que ho dic és important. Perquè les Diputacions són útils, presten serveis…però des del nostre punt de vista són cares i prescindibles. L’estructura de les tres diputacions valencianes (quasi 100 diputats, més stafs i despeses associades) per administrar uns diners que venen d’altres administracions, i que altres administracions podrien administrar. De fet, no inventem res de nou. A les autonomies uniprovincials, ja han desaparegut les Diputacions, assumint les competències i el personal, l’estructura autonòmica.
Però fins que puguem plantejar eixe escenari organitzatiu, cal una transició. És imprescindible coordinar les polítiques provincials, estandarditzar els serveis, els programes, les prestacions. Treballar cap a la unificació de l’oferta. Com a valencianes i valencians, tenim els mateixos deures, hem de tenir els mateixos drets. És de lògica, fins i tot de lògica jurídica.
Això no només permetria anar reduint les diferències i unificant els drets, per una qüestió de mera justícia, sinó que també facilitaria en el futur l’assumpció per part de les diferents Conselleries, de les competències ara repartides, i diferenciades per províncies. Des de Compromís apostem per la creació d’un organisme estable, on estiguen representades les diputacions (part tècnica i part política) i la Generalitat (també en les dues vessants), que puguen treballar en la direcció apuntada.
Que Javier Moliner siga en este moment President de Partenalia, organització europea que engloba governs intermedis d’alguns països de l’Europa Comunitària, i notablement les tres diputacions valencianes, és una oportunitat que hem d’aprofitar.
Javier Moliner hauria de liderar eixe procés, hauria de convocar la primera sessió conjunta de treball de les tres Diputacions, i hauria d’oferir, per què no?, a Castelló com seu d’eixa primera trobada.
L’administració pública ha d’obeir als principis d’eficàcia i eficiència, i ara estem molt lluny de fer-ho. Ens hi posem? Serem capaços de fer una transició organitzada, ordenada i racional cap a un nou model administratiu més simple i efectiu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada