En el primer trimestre d'enguany, Bankia hauria aconseguit uns beneficis de 199 milions d'euros. No està gens malament per a una entitat rescatada amb diners públics que han eixit de l'estat de benestar i de la pujada d'impostos que ens ha regalat el PP.
A la porta de la OP de Bankia a Castelló, s'hi concentren des de fa dies, un grapat de persones de la PAH que ens recorden que mentre la banca guanya, la resta perdem. El rescat de la banca ens va costar a cada ciutadà 1.846'67 €. Estic disposat a renunciar a que ens tornen els de la meua família (5.540'-) si em garanteix Bankia que els destinarà a rescatar persones. És a dir, a no deixar al carrer a les 20 famílies de la meua ciutat, que la PAH està defensant.
Prop de ma casa, hi ha un altre banc. El banc d'aliments de Càritas, que reparteix aliments a desenes de famílies cada setmana. La cua que s'hi fa és tan llarga com dolorosa. L'altre dia em va caure l'ànima als peus en vore a la cua a un company de carrera, excel·lent professional, i pare de dos fills. La seua empresa va tancar va per a tres anys. Donaria per bona la pujada d'impostos si salvés de la misèria a les famílies, però no és així.
Diuen que la macroeconomia millora, però les millores no arriben a les persones. Per mil raons, la més fastigosa és que PSOE i PP van canviar el 135 de la CE per garantir que qui primer havia de cobrar era la banca. La que deixa sense crèdit les empreses, i sense casa les persones. Hui és 1 de maig. Al carrer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada