"MESTRETS ET MAGISTERS" - Levante-EMV - 31.05.14

Pirros era fill d’Aquil·les, el del taló. I marit d’Antigona, però la de Macedònia, no la filla d’Edip. Bé, el cas és que el tal Pirros fou rei d’Epir entre el 307 i el 302 abans de la nostra era. I va lluitar ferotgement contra els romans, aconseguint importants victòries a Heraclea i Asculum, tot i que hi va perdre el gros del seus exercit. Fins a tal punt, que s’atribueix a Pirros una frase que hauria pronunciat a la vista de l’escampall de cadàvers al camp de batalla: “un altra victòria com esta i tornaré sol a l’Epir”.

Des d’aleshores, aquelles batalles guanyades a costa de grans pèrdues les coneixem com “victòries pírriques”. Alguna gent li diu victòria pírrica a guanyar per poc, però no és això. Es tracta d’una victòria cara, caríssima.

Estic pensant en Mestrets. Que ben bé podria ser l’aldea gal·la que lluita contra els romans populars i el seu urbanisme depredador. No és només la victòria de David contra Goliat; és la victòria de la raó contra l’estupidesa; de la justícia contra l’avarícia; de la societat civil contra la pitjor política; de la ciutat de les persones contra la no-ciutat.

A Mestrets, convertit el PAI per una mala llei, hi havia tres tipologies de propietaris. Els que hi vivien tot l’any, els que hi anaven de tant en tant o hi tenien un hortet, i els que ho tenien abandonat. Davant la possibilitat de fer negoci, un agent urbanitzador va començar a comprar. Era l’associació de les principals constructores de la ciutat. Hui són propietaris de la major part del sòl, que ha disparat els preus fins a fer-los incompatibles amb la VPO. Però el principal obstacle no deriva de la propietat, si no del il·legal plantejament urbanístic del PP.

Onze anys ha durat la batalla judicial, perquè el PP va voler carregar sobre els veïns de la zona, no les dotacions que els corresponien, com seria lògic; sinó les derivades de dos projectes que s’havien de construir a milers de metres d’allà. Dues icones de la política que ha portat a este país a la fallida econòmica, el Centre de Convencions de Calatrava i la seu de la VIU de Gerhy. Fa anys que sabem que cap de les dues es farà, i el PP, amb una crueltat mental digna d’estudi psicològic, ha seguit recorrent les sentències que donen la raó als veïns.

Eixa defensa numantina (tornem al llenguatge bèl·lic) que fa el PP de la seua postura, espere que tinga la resposta electoral que acompanya al significat real del concepte. És a dir, a Numància el que va passar és que veient que no podien guanyar, van acabar per suïcidar-se. I confie que siga el que el PP ha fet amb el tema, suïcidar-se políticament.

I ara el que toca és extraure conclusions, i semblen obvies. L’estúpida, dolosa, cruel i innoble cabuderia del PP ha aconseguit que es disparen els preus dels terrenys, i que els qui eren propietaris ja no ho siguen. També ha aconseguit que les empreses que els van comprar, pensant en fer calaix, es queden ara sense expropiació i amb un milió de metres quadrats de terra campa. En resum, les polítiques depredadores del PP no han fet feliç a ningú i han deixat cadàvers emocionals i econòmics en el camp de batalla de Mestrets. Caldria que els empresaris i els inversors reflexionaren, el PP els ha arruïnat. Caldria que els ciutadans i ciutadanes reflexionaren, el PP els ha arruïnat.

I finalment un record emocionat per als herois de les batalles. La gent de Mestrets (alguns han mort amb l’ai al cor) assetjats per la cobdícia, per les màquines i per la incompetència, que han donat una lliçó de dignitat i de sentit comú, a la ciutat. Gràcies, eixa és la ciutat que alguns defensem.