Tot i que acadèmicament es defineix l’ecologia com aquella part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb el medi ambient; col·loquialment entenem que una cosa és ecològica quan genera poc o nul impacte en l’ecosistema. Així de simple. Sense més complicacions.
I socialment ens hem acostumat a usar el cognom “ecològic” per a les coses més inversemblants, i sovint, sense gaire criteri. Per exemple, quan diem que un mitjà de transport és ecològic, hauríem de dir que ho és des del seu origen, durant el seu funcionament, i en la seua capacitat de reciclatge quan acabe la vida útil.
Alguns polítics, però, necessitats de titulars, venen com “ecològica” qualsevol cosa que no siga radioactiva, o que no tire més fum que la planxa de la meua iaia, que encara funcionava amb carbó. És una manipulació matussera del llenguatge, que perjudica conceptes amb bona imatge social, i enganya a la ciutadania. I no és casual. Ho fan amb eixa voluntat.
El TRAM n’és un bon exemple. Han batejat el TRAM com el transport ecològic més modern de la cristiandat. Però ningú no ens ha explicat que té d’ecològic el procés de fabricació a Polònia, o els materials usats per construir-lo. Procés industrial altament contaminant; i metalls, plàstics de tota mena i condició… No està fet de closques d'ametlla reciclades precisament! El final de la seua vida, tampoc serà de fàcil reciclatge. Aleacions metàl·liques de difícil recuperació i quilos de bateries (terriblement contaminants, per cert), i altres materials poc “verds”.
Li’n diuen “ecològic” perquè en alguns trams anirà amb electricitat. I quin origen té l’electricitat? Nuclear? Hidràulic? El que és segur és que no serà solar i eòlic. De fet, més del 91% del consum elèctric a l’Estat, té origen en energia nuclear, en el petroli, al gas natural, o al carbó. i diràs que això no és precisament el que es consideren energies netes. I per tant, tampoc ecològiques.
Els materials de la via per on ha de transcórrer, o les parades, tampoc no són del tot innocents en este judici a la sostenibilitat de la dotació. I pel que fa al traçat …és més que obvi ha resultat agressiu. Per al comerç, diuen molts. Per a l’estètica de la ciutat, pensen altres. Per a la mobilitat, afirmen els més. Però també per al medi ambient.
Convindria no oblidar que totes les sentències judicials dictades fins a la data, ens donen la raó als que mantenim que el traçat del TRAM travessant el Ribalta és il·legal. No és un debat sobre si és bonic o lleig el que han fet. O sobre si abans estava millor o pitjor. El debat és sobre la legalitat de la decisió de la Conselleria, amb el vist i plau entusiasta del PP local, i el resultat és també obvi. És il·legal. La llei no permet fer eixe tipus d’obres dins un BIC, com ho és el Ribalta. I mira que el PP ha intentat donar-li cobertura legal a la malifeta, autoritzant des de Conselleria el pas, amb determinats condicionants. Però ni així. La justícia diu que és il·legal. Afecta la unitat del Parc, i no és legalitzable.
Però si vostés creuen que la cosa acaba ací, s’enganyen. De les desenes de rotondes que té la ciutat, la més frondosa, la més verda, i la que té uns vegetació més sana i exuberant, és segurament la de la cruïlla entre l’Avinguda del Mar i el carrer Columbretes. La de les palmeres. La que sembla escapada de Borneu, per com n’és de espessa. Doncs bé, el PP li ha signat la pena de mort. Ara volen fer passar el TRAM pel mig, la qual cosa obligarà a tal·lar arbres i desforestar la rotonda. Ecologia en estat pur.
Hi ha solució? I tant que sí! La mateixa que al Ribalta, vorejar la zona verda. Però el PP ha preferit en tots dos casos, tirar pel camí del mig, fent que el TRAM siga el principal depredador ecològic d’esta ciutat, en la darrera dècada. El TRAM competeix en impacte ecològic amb el morrut roig, que ha malmés desenes de palmeres al terme municipal.
Contra el morrut roig resulta difícil actuar, contra el PP l’antídot són les urnes. Les urnes en última instància, però com tractament preventiu, no hauríem de descartar la pacífica mobilització popular.
I ja no es tracta només de respecte mediambiental, que ja seria prou; sinó també per una qüestió econòmica. Es volen carregar una rotonda que va costar un cabàs de diners, que ens ha costat un dineral en manteniment, i ara tirarem els diners al poal del fem. De l'orgànic. El que no reciclem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada