"Au, ja estan els nacionalistes parlant de banderetes", haurà pensat més d’un de vostés en vore el títol d’este article. Doncs miren, sÍ, vaig a parlar de banderetes, però no patisquen que no tinc cap intenció de fer un discurset patrioter, ni cap vocació de reobrir l’estèril debat sobre quina ha de ser la bandera dels valencians (i de les valencianes), ni tan sols pense queixar-me de que a la Casa del Caragols, seu del govern valencià, continue sense onejar la bandera d’Europa. No, em permetran moure'm en un registre més lleuger. Em referisc a les banderetes de plàstic que enguany no han anunciat la Magdalena.
Sembla ser que es van comprar a la Xina, i que per algun problema de paperassa es van quedar en el seu contenidor, al port de Barcelona. I com això de la burocràcia duanera és d’una lentitud esfereïdora, se’ns van tirar a sobre les recentment declarades festes d’interés turístic internacional, i no quedà temps per penjar-les.
I ací va la reflexió. Les festes han funcionat bé, com tots els anys. La il·luminació que l’ajuntament ha posat a molts carreres, la música a places i carrers, espectacles, gaiates, colles... i una riuada de gent oblidant la crisi, evidenciaven que eren festes. Ningú no ha dubtat que eren festes, i quines festes eren. La gent que es diverteix sanament, s’ha divertit tan sanament com en els anys que teníem banderetes, i els eixelebrats salvatges que trenquen retrovisors, arranquen arbres, pixen al carrer i cremen papereres, no ho han deixat de fer perquè no hi hagués banderetes de plàstic, penjant d
e farola a balcó, i de balcó a finestra.
Quin és l’avantatge? Que un colp acabades les festes no es quedaran durant setmanes i mesos, antiestètics penjolls de fil, amb restes de banderetes d’incerts colors. I què més? Doncs que hem descobert que sense gastar-nos uns bon diners en plàstic no reciclable i contaminant, la ciutat està (com a poc) igual d’engarlandada, l’ambient és d’idèntica festa i la gent en hem divertit igual.
Valga com metàfora del que hauríem d’aprendre d’esta crisi. Hi ha coses prescindibles, que no ens fan més feliços. Coses cares i innecessàries. Coses superficials que quan no les tenim, no les trobem a faltar.
Sembla ser que es van comprar a la Xina, i que per algun problema de paperassa es van quedar en el seu contenidor, al port de Barcelona. I com això de la burocràcia duanera és d’una lentitud esfereïdora, se’ns van tirar a sobre les recentment declarades festes d’interés turístic internacional, i no quedà temps per penjar-les.
I ací va la reflexió. Les festes han funcionat bé, com tots els anys. La il·luminació que l’ajuntament ha posat a molts carreres, la música a places i carrers, espectacles, gaiates, colles... i una riuada de gent oblidant la crisi, evidenciaven que eren festes. Ningú no ha dubtat que eren festes, i quines festes eren. La gent que es diverteix sanament, s’ha divertit tan sanament com en els anys que teníem banderetes, i els eixelebrats salvatges que trenquen retrovisors, arranquen arbres, pixen al carrer i cremen papereres, no ho han deixat de fer perquè no hi hagués banderetes de plàstic, penjant d
e farola a balcó, i de balcó a finestra.Quin és l’avantatge? Que un colp acabades les festes no es quedaran durant setmanes i mesos, antiestètics penjolls de fil, amb restes de banderetes d’incerts colors. I què més? Doncs que hem descobert que sense gastar-nos uns bon diners en plàstic no reciclable i contaminant, la ciutat està (com a poc) igual d’engarlandada, l’ambient és d’idèntica festa i la gent en hem divertit igual.
Valga com metàfora del que hauríem d’aprendre d’esta crisi. Hi ha coses prescindibles, que no ens fan més feliços. Coses cares i innecessàries. Coses superficials que quan no les tenim, no les trobem a faltar.
9 comentaris:
Referent a les festes voldria denunciar el fet que algunes colles tallen un carrer tots el dies de festa sense fer cap activitat o poques. Pense que els carrers haurien de ser tallats únicament pel temps que duren les activitats.
Al carrer Pare Vicent, per exemple, una colla vinculada a gent del PP tanca el carrer tota la setmana amb un entarimat que crec s'ha utilitzat únicament un dia per una actuació musical, la resta de dies res de res, carrer tancat, molesties per al veïns.
TOTA PEDRA FA PARET.
TOTA PEDRA FA PARET.
-------------------
PER UNA VEGADA, NO HI ESTEM D'ACORD.
DE FA MOLTS ANYS, ABANS JA DE FER LLIBRETS,
EL MEU EQUIP POSA LES BANDERETES
EN EL SECTOR DE LA GAIATA 8.
A PART DE LA SATISFACCIÓ DELS VEÏNS DEL SECTOR,
NO HEM D'OBLIDAR PAS LA PRÒPIA DELS MEMBRES
DE L'EQUIP, QUE ES SENTEN MOLT REALITZATS.
TOTA PEDRA FA PARET.
PD.
DILLUNS, DESPRÉS DEL VÍTOL, A LES 12 DE LA NIT,
JA NO QUEDA NINGUNA BANDERETA AL SECTOR
DE LA GAIATA 8. NOVAMENT, ES TRACTA DE LA
SATISFACCIÓ DE L'EQUIP, PEL TREBALL BEN FET.
JAUME.
Tonet, tens més raó que un Sant.
Jaume, tens quasi tanta raó com un Sant.
Vull dir que aportes un punt de vista des de dins, que reconéc que he passat per alt. Una cosa tan important com la satisfacció per les coses ben fetes. Un valor desgraciadament en desús.
De totes formes convidràs amb mi, que no a tots els sectors s'actua amb la pulcritut que expliques en el 8. Encara hui hi ha penjolls de banderes en alguns llocs, malgrat que enguany quasi bé no se n'han posat. De totes formes, el que pretenia era fer una metàfora sobre la crisi i allò que és accessòri i prescindible. Possiblement m'he enganyat a l'elegir el tema de les banderetes per il·lustrar-lo, he actuat amb lleugeresa. Saps que respecte molt el treball de la gent que regaleu hores i hores per a que esta ciutat tinga festes, o esport, o dansa, o música... No volia llevar-li valor.
No sempre s'està encertat. Afortunadament, cas contrari seria el repelente niño Vicente.
Els carrers amb gallardets, al menys entre nosaltres, són sinònim de festa.
Aquesta volta has errat el motiu de l'article.
No passes ànsia, no es pot encertar sempre.
Un altre carrer que passa el que diu Tonet: C/ Poeta Verdaguer. Tallen el carrer tota la setmana, aparten els contenidors de fem per a cabre millor, només fan una actuació que sol ser d'algun grup de xavals que fan el seu primer "bolo" pel sopar i cubates, mentre els pares s'unflen a Gintònics, els xiquets trenquen finestres amb els masclets, peguen pilotades a les portes o als cotxes aparcats, etc; i les mares que estan de xarreta sense dir-los res, quan vol passar algú per la vorera i ho he vist amb mares amb carrets amb nadons i gent major, si no demanes permís per a passar tres voltes ni s'inmuten per dixar-te passar. Ah, i ni diuen res als seus xiquets de "pareu un moment amb els petardets que està passant gent".
Si així son els pares, els xiquets com han d'actuar?
Anònim, no dic que no siguen simptoma festiu, dic que pot haver-hi festa sense. I si tots els sectors feren com el 8, igual ni se m'hagues acudit. Hui mateix, he passat per Alcalde Tàrrega, allà estan les banderes.
i això és sinònim de brutícia. En això estarem tots d'acord
A la Plaça del Rei, les poquetes que es van penjar continuen allà.
Però és cert que això no vol dir que no s'hagen de penjar només perquè uns quants sectors no les despengen després. Caldria que feren com fan els que ho fan bé i avant
pareix que en van penjar poques, però les poques que en van penjar continuen on les van deixar. Si demanes a l'ajuntament on es van penjar i t'hi passeges, segur que obtens un rodaire sencer.
Publica un comentari a l'entrada