"DONES, HOMES I VICEVERSA" -COPE Castelló- 29.03.10

Este cap de setmana, s’ha celebrat a València el "V Encontre Espanya-Àfrica de Dones per un mont millor". Un fòrum importantissim, per analitzar el desesperant desequilibri entre el pes social, l’accés a la propietat, al poder, al treball, a l’educació, a la sanitat fins i tot.
S’hi van aplegar a València, més de 500 dones procedents de 50 països africans, d’Europa i Iberoamèrica. El document que porta el nom de la ciutat, és un decàleg amb acords sobre lideratge polític, empresarial, en temes de microfinances, o de salut. Temes tan vitals com complicats, però sobre tots els quals, van arribar a acords útils i possibles.
I...no voldria banalitzar, però saben quan no s’han posat d’acord? Saben sobre que han discutit? Saben quin ha estat l’únic moment on des del pati de butaques sonaren xiulents en lloc d’aplaudiements? Doncs quan van parlar d’homes. Concretament de Camps i Zapatero.
L’Alcaldesa de València, que va intervindre en una de les sessions, va fer pública queixa, de la descortesia que significava no haver convidat a l’acte al President del Govern Valencià.
A mi l’actitud de Rita Barberà em genera sentiments i opinions contraposades. D’una banda, entenc que en un encontre de dones, un home, i més pel fet d’ostentar el poder polític (vetat a elles en tants països), no és ni necessari, ni segurament recomanable. Però clar, si el dia després ha d’acudir el President del Govern Espanyol, aleshores la cosa canvia. És una qüestió de legitimitats, i de protocol, i en este cas no hi caben diferències. Un altra cosa és, que em puga sembla que la forma en que l’Alcaldesa va fer saber el seu disgust, em puga semblar inadequada per poc elegant.
Ací la història està, en que Moncloa ha ignorat voluntàriament el legítim poder polític valencià, menystenint el seu President. I això, que és del tot inacceptable, no és imputable, segur, a l’Encontre en si, sinó al Govern Central. Tinc la certesa, indemostrable però certesa, que a Moncloa no gosarien fer el mateix amb Patxi López al País Basc, o amb José Montilla a Catalunya. I trobarien dues raons per no fer-ho, i no sé quina m’ofen més, si el fet que a ells els respecten per que els presidents són socialistes, o perquè Catalunya i el País Basc són autonomies de primera.
En qualsevol cas, que quasi haja tingut més ressò l’enèsim picabaralles entre De la Vega i Barberà, entre la València popular i la Moncloa socialista, que les hores de treball d’un munt de dones valentes, ambicioses i honestes; de dones que lluiten per uns drets (que també són nostres), ja és ben lamentable.
I resulta trist de vore, que algunes dones, com Barberà i de la Vega, quan arriben al poder, masculinitzen les formes de fer i dir, i cometen els mateixos errors d’arrogància, partidisme i sectarisme, que portem cometent els homes des de fa segles.
No és això el que les delegades a l’Encontre reivindiquen. N’estic convençut.

PS.
Amb l’article tancat, m’assabente que Zapatero tampoc no ha convocat a Camps a la Cimera Europea que es celebra a València. Impresentable.