"VISENTE, CALIENTA QUE SALES" - Levante-EMV - 01.03.14

La frase d’un amic meu defineix el moment d’ansietat política i personal

que està vivint Vicent Sales. Sales s’ha fet un clàssic de la política, i és terrible per algú que hi porta tan poc de temps com ell. Però quan apareixes en totes les travesses, i al final queda en res, això produeix un desgast important. I Sales que és llest ho sap. Ara que el seu padrí li ha encomanat major projecció pública i li aconsegueixen nous espais mediàtics, ara, just ara, li exploten a un pam del nas algunes decisions de les àrees que ell gestiona. I això el tensa. El tensa molt. El dofí ha d’estar impol·lut.

Dijous va ser un mal dia per a ell. Hi havia una moció socialista demanant la seua reprovació, que finalment no es va debatre per qüestions que no sóc jo qui ha d’explicar. I va encaixar malament. I ves per on, la vaig pagar jo.

Dimarts, tots dos havíem debatut a la Diputació la moció de Compromís demanant declarar BIC els arxius de RTVV. Ell va votar que no, amb una argumentació plena de tecnicismes, que crec sincerament, vaig desmuntar argumentalment un per un. Però no els vaig fer canviar d’opinió.

Dijous, coses del calendari, la mateixa moció es debatia a l’Ajuntament. Quan vaig fer la defensa, vaig fer un resum dels nostres arguments jurídics i polítics, i també de les respostes que ell ens havia donat; i vaig avançar que segur que faria alguna aportació nova ja que està en campanya. Es va picar i en va fer dues.

La primera ridícula, un intent de discutir el criteri de la Secretaria General del plenari sobre la procedència o no del debat. Com vaig recordar i demostrar llei i reglament en la mà, no tenia raó. Només intentava fugir del debat. La segona aportació va ser del tot peculiar.

Va dir que en realitat a mi em donaven igual els arxius de RTVV i que només volia fer soroll, i ho va voler justificar amb una anècdota. Diu que una nit de Cap d’Any la va passar a casa d’uns amics “del BLOC de manual, del de bandereta de Volem TV3 al balcó”, i que quan era l’hora de les campanades, va proposar posar Canal 9. Relata que el fill de la família va dir que en aquella no es veia eixe canal.

Convindran amb mi que este és un dels arguments intel·lectualment menys elaborats que hauran sentit a una persona adulta que diu haver llegit llibres! Patètic. No sé qui és la família, no se què miren els nostres militants a la tele, ni m’interessa. Sé qui no és, un militant de Benicàssim, que en saber-ho, es va mostrar sorprés perquè segons ell quan Sales treballava a l’institut Na Violant del poble, explicava que a sa casa mai es veia Canal 9. Tampoc no m’importa. Però el comentari de que es tractava d’una família “del BLOC, de les de manual”, m’ha recordat una anècdota.

Un dia fa anys jo estava a Castàlia. Anàvem perdent (ja sé que això no és una gran pista) i l’àrbitre va xiular un parell de faltes discutibles i que ens perjudicaven. “Catalán habías de ser” va cridar un xiquet que seia a la fila de davall. Vaig mirar el paperet de les alineacions, i efectivament, l’àrbitre era del col·legi català. Un altra falta i un altre colp el xiquet enfadat “Putos catalanes”, i en aquell moment el pare li ho va recriminar. Nova jugada dubtosa i el xaval fora de si “hijos de puta, estos catalanes simepre nos quieren joder”; i el pare, visiblement incòmode en vore com el fill cridava l’atenció de mitja grada, li va dir: “hijo, ya está bien”, i el xiquet amb la sincera insolència dels infants li contestà: “pues en casa, el abuelito y tú siempre decís lo mismo de los catalanes”. El pare era Alberto Fabra. No sé si Vicent Sales ha menjat mai el raïm a una família així, “del PP de manual”.