He explicat en alguna ocasió que en els anys que vaig viure a París va coincidir una elecció presidencial. I que vaig vore com en directe el presentador de la televisió pública expulsava del plató als responsables dels instituts demoscòpics, perquè no n’havien encertat ni una!
Ahir mateix vam tenir un bon exemple al Regne Unit. La majoria absoluta dels conservadors no figurava en cap enquesta, en cap. Com tampoc ningú no havia previst la patacada dels laboristes que obtenen els pitjors resultats des dels 80. Encertaren, això sí, el resultat més cridaner, el del SNP, els independentistes escocesos que han passat de 5 a 56 escons. 56 dels 59 possibles. No hi ha qui els pare!
A Compromís les enquestes sempre ens han tractat molt pitjor que les urnes. Sempre. És una constant històrica. Fa quatre anys no es va publicar una sola enquesta que atorgués a Compromís més d'un 5% que li garantís presència a les Corts. Vam superar en molt eixe percentatge i vam ser la tercera força. Ningú però, no va demanar disculpes per la manipulació pensada per desmotivar.
Dic manipulació amb tot el lleu. Ara resulta impossible ocultar que creixem, i tot i això, fa uns dies vaig tindre oportunitat de vore les dades de camp d'una enquesta que ens donava poc més del 9%. Però quan anaves a vore la intenció de vot directa, és a dir, la resposta espontània de la gent a la pregunta: "vosté a qui votarà?", Compromís superava el 12. Després de la cuina, excepte Compromís, tots els partits augmentaven nítidament el vot directe. Es justifica amb allò del “vot ocult”. En el nostre cas, però, els Chicote de la demoscòpia decideixen que del 12% de la gent que espontàniament diu que ens votarà, un 3 o 4% en realitat no ho farà. Per què? Perquè si no no els quadra el resultat amb la línea editorial.
En tot cas, les enquestes diuen algunes coses clares. El PP i el PSOE baixen. I baixen molt. EU podria quedar fora de la major part de les institucions. Creixen els dos nous partits mediàtics i creix Compromís.
De fet dels partits als que se’ls pot avaluar el treball fet, Compromís és l’únic que no només aprova, sinó que millora. L’únic. Això vol dir que la gent valora molt positivament el nostre treball institucional. I això és un plus. No és un vot de cabreig. No és un vot de “provarem amb estos”. És el vot de la convicció. “Ja sabem que fa Compromís, i en volem més”.
Al final, caldria no oblidar que això no és la primera volta de res, són les eleccions més importants en dècades. Decidiran el govern valencià, i els ajuntaments. El de Castelló notablement. I haurem de governar, i per a governar l’experiència és un plus.
2 comentaris:
Qualificar de mediàtic a Castelló en Moviment que no el coneix quasi ningú em sembla tindre les ulleres ben entelades. Això si, l'enquesta el posiciona molt favorablement a nivell mediàtic a partir d'ara.
No oblides que tu com a cap de llista a l'ajuntament tens poc de suport entre simpatitzants i militants, d'ahí l'elevat abstencionisme en les primàries quan anaves d'únic candidat.
Tens raó, el meu suport tot i ser en números reals molt superior al de cap altre cap de llista de cap formació que es presenta a les locals, i malgrat ser molt majoritàri, reflexava una potent abstenció de la que tant a nivell personal com col·lectiu, hem pres bona nota.
Per la resta, per elegancia no parlaré d'ulleres entelades, però l'article es va publicar abans que l'enquesta que mencines. I de fet, les xifres que done, remeten a un altra enquesta. Una de caràcter autonòmic, publicada dies abans per la SER, i que feia projeccions municipals. Parlava per tant, de Ciutadans i Podemos, que són els partits que es presenten a Corts i als que es referia l'enquesta citada.
No parlava de Castelló en moviment.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada